Ana Maria Matute, la gran dama de Barcelona, va creure sempre que la màgia, la fantasia, la imaginació l’ajudaria a crear una ficció per sobreviure i entendre la realitat. Una realitat molt dura. Va pertànyer a una generació d’escriptors, marcada per la Guerra Civil. Els nens perduts de la guerra. La infantesa i l’adolescència ocupen un paper central en la seva literatura. 

Matute va escriure també per denunciar una realitat aparentment invisible, rescatar-la de l‘oblit a la qual tan sovint la sotmetem a la nostra vida qüotidiana. Una realitat que només es pot assumir a través de crear i recrear un altre món. I des d’aquest nou món, bastir un relat amb les paraules per criticar una situació i mirar d’aportar solucions.

Matute retrata la societat de l’època a través de la mirada d’uns joves que no estava exempta de màgia.